Reflexió 2

Em fa gràcia perquè al principi d'aquest trimestre, ens van dir que aquesta era una part de la química que esdevenia més amena. Mesos més tard va arribar l'examen i...

És en aquest moment que servidor s'adona de que la química no és tan fàcil com memoritzar uns quants elements i uns quants noms, però el pitjor és que això comparat amb el que és vindrà es bastant senzill.

Els canvis físics i químics no té massa dificultat, no s'han de fer càlculs, és més aviat de lògica, i un concepte que em treballat moltes vegades.

La activitat del vídeo "La ha liao parda", només era questió d'estar atent al vídeo i cercar per internet. Fàcil, oi? Doncs tot i que encara no ho sabia, allò introduiria a l'apartat més complicat al meu parè que haviem fet fins ara.

Tipus de Reaccions, una de les parts que calía saber respecte el tema, Inexplicablement tot i conèixer la teoria de cap a peus, la pràctica en alguns aspectes m'era bastant desconeguda. Em costava/costa molt saber identificar de quina reacció es tractava sobretot en les que hi ha molts elements i compostos, de fet alguns cops, les he catalogat per eliminació, o com qui diu, "si l'encerto l'endevino..."

Ara bé, a l'hora de classifcar-les segons la calor, no vaig tenir cap problema. I això em va retornar una mica les esperances.

I és clar, no podía faltar l'ajust de reaccions, quan ho vàrem tantejar em semblava molt díficl. Però a dia d'avui dóno gràcies a que hagués caigut aquest punt a examen, per què un cop, t'hi posaves convençut de que amb esforç te n'acabaries sortint... Estava tirat, de veritat. Per dir-ho d'alguna manera era com intentar reparar la roda d'una bicicleta, anar posant pegats, fins que arriba un moment que ja no hi ha més forats per tapar.

La teoria de les col·lisions era més que res teoria, memoritzar i prou. Tornem a la primera reflexió, és força intuitiu, si se sap del que s'està parlant.

I per últim els càlculs de gasos i gasos ideals. Mols per aquí, grams per allà, nombre d'Avogadro, que sí la Pressió, ara un factor de conversió... La única manera de aconseguir entendre-ho, era practicar. I tot i haver-ho fet una vegada rere un altre, tinc la impressió de que encara no ho se fer, si més no, no del tot. Un dels principals problemes és el càlcul amb tantísssimes unitats, i haver-les de convertir correctament, pot arribar a ser un embolic. I les mil i una fórmules derivades de una de sola, un petit descuit i tot l'exercici malament. I el fet de fer uns exercicis, i comprovar que les solucions i les respostes són diferents... Et deixa una mica descol·locat.

En fi, com a mínim ja s'ha acabat i tot i no ser una eminència al respecte, intento ser optimista i pensar que he aprés moltes coses noves.